Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Notícies

L'editorial Empúries publicarà el llibre que ha estat reconegut amb el Premi Godó de Periodisme d'Investigació i Reporterisme

19.09.2011

Toni Pou s'alça amb el premi Godó de Periodisme d'Investigació amb On el dia dorm amb els ulls oberts, un llibre sobre l'Àrtic dels científics. L'editorial Empúries el publicarà el dia 20 d'octubre d'enguany.

[L'Àrtic: de terra d'aventurers a laboratori privilegiat, SALVADOR LLOPART, La Vanguardia, 17 de setembre]

L'Àrtic, oceà congelat. Zona de blancor infinita on Rússia, els Estats Units, Canadà, Grenlàndia, Islàndia, Suècia, Noruega i Finlàndia deixen de ser el que són, països definits amb fronteres delimitades, per dissoldre's en un desert de neu i gel. El defineix el fred etern i un punt geogràfic de referència inevitable: el Pol Nord. L'última frontera per a generacions d'exploradors...
Què és l'Àrtic ara?
Un lloc de conflicte internacional, on els països limítrofs s'hi volen assegurar la presència. Però l'Àrtic és més que una disputa.
En els últims anys ha deixat de ser un lloc reservat als aventurers per donar pas a una altra mena d'exploradors. Menys romàntics, si es vol, però més pràctics: els científics L'Àrtic dels científics és en el centre d' On el dia dorm amb ulls oberts, de Toni Pou, llibre que ha estat reconegut amb el premi Godó de Periodisme d'Investigació i Reporterisme.
El jurat del guardó, presidit per Alfredo Abián, vicedirector de La Vanguardia, i integrat per Josep Maria Castellet, Màrius Carol, Xavier Folch, Salvador Giner, Llàtzer Moix i Sergio VilaSanjuán, ha reconegut a l'obra de Pou, "un magnífic exemple de periodisme científic que combina elements històrics amb altres de màxima actualitat, i que aconsegueix els objectius de divulgació sense renunciar a la qualitat literària ni als referents culturals".
Per al jurat del premi Godo de Periodisme d'Investigació d'enguany, en la seva segona edició, Toni Pou ha aconseguit un equilibri entre intel·lecte i emoció. I mitjançant tots dos, "ens descobreix els misteris i els atractius de l'Àrtic". En resum: "una encertada reflexió sobre el periodisme, en aquest cas científic".
Toni Pou (El Masnou, 1977), físic de formació dedicat professionalment al periodisme i la divulgació científica, es va enamorar de l'Àrtic -del que és i del que ha significat al llarg de la històriadesprés d'un viatge singular. El maig del 2008 la Federació Mundial de Periodistes Científics el va seleccionar, amb uns altres 14 informadors, per viatjar a les aigües àrtiques a bord de l'Amundsen, un imponent trencaglaç consagrat a la investigació.
A l'Admundsen, Pou va viure durant un mes una investigació multidisciplinària de primera mà. Va observar els biòlegs que cataloguen els recursos marins de la zona i l'escassa fauna que hi ha. Va compartir hores i hores amb els oceanògrafs que tracen els corrents marins, i amb els físics que escorcollen l'atmosfera. Tots units per un gran objectiu: aprofundir en les conseqüències de l'escalfament global. Decidits a esbrinar com afectarà -com està afectant jaaquest fenomen l'Àrtic.
Un mes entre científics, doncs. Però també un mes per enamorar-se d'un continent que no és: en realitat és una massa immensa de gel i neu que sura a l'aigua, on la blancor interminable crea "una sensació colpidora d'immensitat, buit i silenci", comenta Pou. "A l'Àrtic vaig haver d'aprendre a mirar", afegeix el guardonat.
En aquest sentit, On el dia dorm amb els ulls oberts -que publica Empúries el 20 d'octubre és també un llibre de viatges: "Una narració on contes el que veus i el que et passa. Les meves experiències durant la travessia", explica Pou.
L'obra guardonada té una dimensió afegida: la històrica. "Em van interessar molt les exploracions àrtiques. Els viatges dels britànics John Franklin i William Edward Parry; els posteriors de Roald Amundsen, de tants! Què els movia Què hi buscaven ", es pregunta l'autor.
El mateix Toni Pou no sap a quin prestatge de la llibreria hauria de figurar el seu llibre. "Potser en el molt ampli de no ficció", comenta. Encara que afegeix immediatament que la ciència és l'eix vertebrador de l'obra i, per tant, el seu lloc és allà, on es parla de divulgació científica.
"Perquè moltes vegades s'oblida -apunta- que la ciència és cultura. No és només un conjunt de coneixements acumulats. La ciència és un mètode per acostar-se, de manera fiable, al que és més cert del que no ho és tant. Perquè, en ciència, com en tot, no podem parlar de certeses absolutes".


Més informació: http://tonipoualartic.blogspot.com/

Altres noticies

Veure llistat


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina