Notícies
Albert Garcia Espuche guanya el XVI Premi Octavi Pellissa
16.12.2011
L’historiador Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951) ha guanyat el XVI Premi Octavi Pellissa amb el projecte Setge, societat, persones, que tracta sobre el setge de Barcelona de 1713-1714.
En paraules de l’autor, tracta el tema “d’una manera del tot diferent de com s’ha pogut fer fins ara. No es tracta aquí d’analitzar ni l’estratègia militar, ni el detall dels fets bèl·lics, ni les conseqüències de la derrota de la ciutat. L’obra mira el setge des d’un punt de vista insòlit: el que proporcionen les moltes actes notarials aixecades en aquells moments tràgics. En les actes van quedar reflectides, amb la fredor que caracteritza aquesta literatura, però també amb l’estranya llum poètica que sovint la il·lumina, una enorme quantitat d’’escenes’ d’una vida quotidiana que, sovint i precisament per trobar-se la ciutat encerclada i atacada, ens desconcerta”. L’autor ens explica que “a partir de les reflexions que, forçosament, ha de provocar aquesta sorpresa, Setge, societat, persones no parla només del setge de Barcelona. S’hi refereix, és cert, amb profunditat. Fins al punt de poder desmuntar alguns mites, com ara l’optimista i benintencionat que parla de la normalitat voluntarista del “dia després”, del 12 de setembre; o com aquell altre que presenta una imatge límpida i noble d’una guerra que era en bona part nocturna i fosca, i “contemporània”, per la voluntat dels assetjants d’alimentar la por en el conjunt de la població civil. Però, alhora, Setge, societat, persones permet referir-se a una dimensió universal, on preguntar-se sobre les convencions socials, sobre els actes “de civilització” que s’ubiquen entre el drama i l’individu. Cada un dels assetjats no es trobava sol davant la por i la tragèdia. Per descomptat, tots ells les patien junts, però també els acompanyaven les formes de fer socialment apreses, els comportaments quasi automàtics producte de la vida en comú, les creences compartides..., que actuaven a la manera de mecanismes que ajudaven a suportar, i potser defugir per moments, la realitat del drama. Seguir eficaçment les normes culturals no aturava les bombes, però, segons sembla, feia més tolerable la seva constant presència”.
Més informació sobre el guanyador i sobre la història del Premi Octavi Pellissa aquí.