QUIET, de Màrius Serra | Editorial Empúries | Bloc d'Empúries: Entrada [Edicions Empúries]

QUIET, de Màrius Serra

15 | 12 | 2008

4 comentaris

Mes...

Sec al sofà, sona Mose Allison i al carrer fa el fred glacial de temporada. I un vent que entrebanca. Quan sona “You’re A Sweetheart” penso en Quiet, que he rellegit fa poques hores. M’ha tornat a impressionar el talent literari de Màrius Serra (www.mariusserra.info) per transmetre’ns la riquesa i varietat d’emocions i situacions que configuren l’estranya, vital, alliçonadora i entranyable vida del seu fill Lluís, rebatejat familiarment com Llullu. Quiet és un llibre impressionant, d’aquells que marcarà una diferència per tothom que el llegeixi: és un llibre gegant. A partir de records separats en el temps, i ordenats sense una cronologia particular, Màrius Serra reconstrueix els moments més significatius i simbòlics de la seva relació amb el seu fill, greument malalt de paràlisis cerebral, i descriu amb honestedat, valentia i gran destresa les contradiccions que suposa tenir un fill que no progressa com els altres. L’autor venç amb elegància i habilitat tots els perills d'un llibre com aquest, fuig del sentimentalisme i es col·loca en una equilibradíssima distància emocional sense perdre la tendresa ni la sensibilitat; troba el punt adequat entre la proximitat de la història i la capacitat de fer-ne literatura, sense frivolitzar, i construeix un llibre sobre la honestedat més visceral. El ritme és l'adequat. L’alternança d’històries, també. En un exercici literari impecable, l’autor converteix el seu fill malalt en un petit, fràgil i estranyament poderós antiheroi que avança per la vida a un ritme que no és l’habitual, que no parla, que no es mou ni tampoc interpreta. I l’encertadíssima figura d’aquest antiheroi tan proper, tan real i desvalgut, que projecta tantíssima força i energia positiva, li serveix a l’autor per despullar-se amb elegància, per explorar el dolor, l’amor immens, la ràbia i els punts d’impotència que sembren la seva vida. El que empeny el lector endavant, àvidament, sense poder pràcticament separar la vista del llibre, és el Llullu, precisament, les ganes de conèixer més a fons la seva història, les ganes de saber com avança a poc a poc en el que és la seva vida particular i estranya, tan seva, i les ganes, també, de conèixer els que l'envolten. El Llullu és una persona de carn i ossos que desperta tendresa, ràbia i emocions intenses en el lector, i alhora un personatge literari, un antiheroi esplèndid. El narrador es va construint a partir de la seva relació amb el personatge central de la història, en les seves reaccions davant la fragilitat, la manca de resposta; l’antiheroi, el Llullu, es va explicant a partir de l’experiència del pare, de la seva visió, de la seva capacitat d'explicar-s'ho tot, de narrar-s'ho i de narrar-nos-ho. Quiet és pura literatura, de la millor, i la lectura del llibre és trasbalsadora, emocionant i molt commovedora. Per la seva celebració constant de la vida enmig de la tragèdia, per la seva capacitat d’entendre fins a límits gairebé impossibles la fragilitat de l’existència humana, per la seva honestedat i la seva valentia, per la creació d’aquest personatge literari inoblidable, el Llullu, i per la singular manera de convertir la seva història en literatura honesta sense perdre de vista mai ni la humanitat ni la tendresa. Impecable.