Bloc d'Empúries
I scream, you scream, we all scream for IceCream
19 | 07 | 2008
Dilluns a la nit vaig anar a veure el primer concert de Tom Waits a Barcelona. La millor cançó, “Hoist that rag”. Va tocar les maraques, va ballar, va cantar cançons mítiques fent-les quasi irreconeixibles, va fer una mica de broma amb el públic i hi va deixar la pell. Era el Tom Waits de sempre, el nostre; el Tom Waits de Blue Valentine i Heartattack and Vine, el de les pel·lícules de Jim Jarmusch, el dels anys noranta i la primera juventut, que escoltàvem als carrers buits del mes d’agost i en les nits d’estiu amb regust de ginxuriguer mal digerit: tot el que sempre havíem imaginat que seria, ho va ser. Vestit com recordàvem, amb la mateixa veu de sempre, impostada, inventada, però única, assegut al piano amb la boca enganxada al mirco, exactament com pervivia, estàtic, en el nostre imaginari. Impressionant. Després d’haver vist, fa molts anys, el Bob Dylan perdonant-nos la vida amb cara de “si-pogués-i-no-em-calguessin-els-diners-que-la-veritat-és-que-no-em-calen-però-vés-per-on-que-en-vull-més-,-seria-en-algun-lloc-ben-lluny-de-vosaltres-,-colla-de-matats”, o la desgana del Lou Reed (a qui tindrem oportunitat de veure un altre cop a la tardor, al festival Kosmópolis de Barcelona, i de qui Empúries publicarà a l’octubre Travessa el foc, una recopilació de les seves lletres per primera vegada en català, en una edició especial bilingüe) davant de centenars de fans devots com si això de ser tan conegut li vingués de nou, ohsorpresa!, la implicació de Tom Waits va ser molt celebrada. Poso el DVD en marxa, m’assec al sofà i torno a mirar Down by Law.
Comentaris
-
Joan Flores Constans (Llibreter)
(Mmm... ara dubto si posar "lector" o "llibreter"... No hi ha un entremig? En tot cas, em sento més còmode com a lector que fa de llibreter que com a llibreter que llegeix). Jo també he disfrutat d'en T.W., però com en el dilema aquell del llibre o la pel.lícula, em sembla que m'agrada més escoltar-lo en un disc; no em vaig poder treure de sobre la sensació de que m'estaven venent una moto, que més que assistir a un concert assistia a una representació, i que no vaig veure el T.W. cantant (que era la meva intenció, ingenu) sino el T.W. actor. Ostres em va semblar tot plegat una mica massa "preparat". Potser és el que tenen els mites quan baixen a la terra a barrejar-se amb el humans: gairebé sempre deceben. En fi, això, que he acomplert el meu compromís de visitar el bloc, i fins i tot de dir-hi la meva. I aprofito per fer-te un encàrrec: felicita a la L.B. pel llibre: l'he devorat. Se me'n refot si tot allò és veritat o no perquè, en conjunt, crec que es tracta d'un artefacte narratiu de primer ordre Apa, endavant amb el blog, endavant amb l'edició de bons llibres, i recorda que tens un compromís, juntament amb la Lolita (Bosch) i la Marta (Labutxaca) de fer un forat a la teva agenda: no perdono la visita que em deveu.
-
miquelot (Llibreter)
felicitats pel bloc! no ens coneixem però ets una editora collonuda! m'encanta la gemma lienas! sorti i continueu així.
-
Núria (Lector)
Olé!