He llegit el llibre, però no personalment | Editorial Empúries | Bloc d'Empúries: Entrada [Edicions Empúries]

He llegit el llibre, però no personalment

26 | 11 | 2008

2 comentaris

Mes...

“Aquest no és un llibre contra la lectura, ben al contrari: és un llibre que reivindica la llibertat a l’hora d’enfrontar-se als llibres”. “En la nostra societat, molts associen els llibres a una obligació i se senten culpables perquè no llegeixen prou, o no han llegit certes coses”. “Jo, quan era jove, em sentia molt malament si no havia llegit a consciència algun autor canònic. Ara no. M’he alliberat de la culpa lectora”. “He escrit aquest llibre per alliberar els no lectors i, alhora, ajudar-los a retrobar el gust per la lectura, sense condicionants”. “Un llibre no és mai el mateix per a cada lector, el text és mòbil i interpretable”. “Tendim a pensar que el passat precedeix el present, i el present precedeix el futur, però jo no hi estic d’acord”. “Jo he reescrit tres textos (un de Shakespeare, un d’Agata Christie i un de Conan Doyle) defensant que els autors d’aquestes obres es van equivocar d’assassí”. “A França ara mateix hi ha una revolució cultural per l’aparició de nous mitjans de comunicació i estem perdent lectors”. “Els conceptes llibre llegit i llibre no – llegit són molt discutibles i tenen sempre un espai intermedi, que és l’espai on, en realitat, es mouen la majoria dels lectors: has llegit el llibre però no el recordes, i el conjunt de la teva valoració està formada pel poc que en recordes, per tot allò que has llegit sobre aquell llibre, allò que has sentit a seminaris o que has discutit amb amics, i la línia entre llibre llegit i llibre no – llegit queda clarament diluïda”. “Als llibres no estem mai en el terreny de la mentida o de la veritat, perquè estem en el terreny de la literatura”. “Història real, que explico al Com parlar dels llibres que no hem llegit: un professor fa un examen oral a un alumne, i per evitar allargar-li el patiment, li diu: ‘Tu no has llegit el llibre, oi?’, i l’alumne contesta: ‘Sí que l’he llegit, però no personalment’”. “Hem de llegir encara més, i amb molta més llibertat: fora la culpabilitat intel·lectual!”.